aire

aire

ai|re Mot Pla Nom masculí

A Bellcaire són gent d'aire; a Bellmunt són gent de bé; a Linyola fan tabola i a Castellserà, també.
A l'home vell, mudeu-li l'aire i hi deixarà la pell.
Aire de Baciver, la neu al darrer.
Aire de ponent, l'aigua fresca i el vi calent.
Aire o no aire, la forca en l'aire
Aire que ve d'Alguaire.
Aire, sol i llimona, poca feina al metge dóna.
Al bon vell muda'l d'aire.
Guarda't de l'aire infestat, i de dur el vestit mullat.
L'aire, el vi fa tornar vinagre.
Lluna plena poc aire mena.
Més val pardal a la mà que grua en l'aire
Ni aire fresc estant suat ni posar-se en carrer que no treu cap.
Quan el vi bull, dóna-li aire pur.
Suat o cansat, no estigues a l'aire parat.
Tingues amor de pare o mare, que tot el demés és aire.